Els Esclops d'en Pau
Els esclops d’en Pau és una tradició especialment arrelada a Viladrau.
Aquí, a Viladrau, la tradició està lligada al Divendres Sant i hom diu que el soroll dels tacs recorda la tronada de quan Jesús va morir a la creu. Altres apunten als aldarulls que van fer els jueus quan Jesús va ser pres o a la creença que, fent fressa eixordadora, s’espantaven els mals esperits i les fúries infernals que intentaven apoderar-se del món aprofitant que Jesús, mort, no els podia fer front.
Al voltant d’una taula i seguint el ritme de cançons, sovint picaresques, es van passant els tacs de fusta picant amb ganes. Cal estar al cas dels canvis de ritme per tal de no rebre una bona picada del tac del company.
Els esclops d’en Pau fangaven,
Sant Joan triava gram,
Sant Pere li va al darrere
i amb el trip i trip i trap.
A Tarragona piquen pedra
a Cardona piquen sal,
la fortuna de les dones
és a sota el davantal.
Qui perd el ritme perd la juguesca i ha de fer un bon trago del porró. Així, qui més perd, i més beu, més possibilitats té d’anar perdent.
Abans, qui perdia també havia de posar una pesseta al plat del mig de la taula per anar pagant el vi que es bevia.
L’origen d’aquesta tradició es remunta a temps reculats. L’estrèpit dels xerracs, els carreus i les matraques era el que anunciaven les funcions de l’església ja que les campanes restaven lligades aquell dia. A la tarda, en acabar l’anomena’t Ofici de les Tenebres, la mainada feia els fasos: repicaven amb bastons i masses sobre els bancs, portes i confessionaris de l’església i provocaven un gran esvalot i danys considerables en el mobiliari. Per això, més tard, es van disposar uns taulons fora de l’església perquè la mainada els repiqués. Fins i tot va acabar sent costum anar picant a totes les portes i finestres de la població.
Prohibit aquest costum per l’arquebisbe Tomàs Costa l’any 1906, la tradició va continuar a les tavernes de portes endins. A Viladrau se celebrava a la cantina de Can Pagès. De fet, no deixa de ser una picaresca de la gent per a fer gresca en un període que els bars i els balls eren tancats i la diversió, prohibida. A partir de l’any 1983, la celebració es trasllada a la plaça Major i és oberta a tothom.
Una tradició alegre, just en dies d’antic recolliment, molt viva entre la gent de Viladrau i molt sorprenent per als visitants que hi participen.
VIDEOS
