Viladrau està format per un casc antic petit i compacte que s’obre àmpliament amb torres i xalets enjardinats, molts dels quals són de principis del segle XX. 

En visitar l’església de Sant Martí (dedicada al patró de la vila), podreu admirar una nau central corresponent a l’església consagrada l’any 1082, uns arcs aparellats, laterals a l’atri, de l’època romànica i una façana barroca construïda l’any 1769 amb la imatge de Sant Martí. 

El patrimoni religiós també inclou la capella de la Pietat, del segle XVI; el Santuari de Sant Segimon, a 1230 m d’altitud amb construccions successives que van des de l’any 1290 fins al 1782 ; i l’ermita de l’Erola, del 1571, enclavada enmig de castanyers centenaris i a mig camí de Sant Segimon.

El patrimoni arquitectònic civil es troba magníficament representat pels casals fortificats d’Espinzella i La Sala (convertits en domus als segles XII i XIV, respectivament), més concretament La Sala declarat BCIN al 1949 i per tota una sèrie de masos de reconeguda vàlua ja esmentats el 1340 que encara perduren: Mas Miquel, Vilarmau, Mas el Martí, la Vila, l’Aremany, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, Mas Molins, Masvidal, can Bosch, can Gat i la Noguera. 

Tampoc podem deixar d’anomenar cases senyorials projectades per arquitectes modernistes de renom com can Torra, de Puig i Cadafalch (qui també va renovar l’edifici de ca l’Herbolari), la Soleia, can Soliguer i can Isamat, de Duran i Reynals o la casa Riera de Coderch de Setmenat.

Viladrau, bressol de literats i poetes  

En Jaume Bofill i Mates (1878-1933), gran poeta conegut com a Guerau de Liost, i el seu cosí Jaume Bofill i Ferro (1891-1968), crític literari de gran renom varen aconseguir deixar una empremta cultural a principis del segle XX que va permetre sorgir a Viladrau, entre Rosquelles i ca l’Herbolari, un focus literari on destaquen els noms de Josep Carner, Felip Graugés, Carles Riba i Marià Manent. 

Més tard arriba l’obra d’Ernest Torra i Enric Larreula, i actualment un dels joves escriptors més prominents de la nova narrativa és Jordi Cabré i Trias, autor d’una obra centrada en els cruents fets de la bruixeria a Viladrau, La Pregaria del Diable.

L'Escut de Viladrau

Armes

Escut caironat: d'atzur, un castanyer de nou branques d'argent. Per timbre una corona de poble.

L'Ajuntament de Viladrau, va demanar a la Direcció General d'Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques un projecte sobre l'escut heràldic del poble.

Aquest projecte defineix l'ús oficial d'armes cíviques que el distingeixin i el diferenciïn dels altres ens locals del Principat d'acord amb la legislació vigent i la normativa heráldica, i ha estat el·laborat pel Sr. Armand de Fluvià i Escorsa, conceller heràldic i assessor d'Heràldica i Genealogia de Catalunya.

Antecedents

Segons les referències heráldico-sigil·logràfiques que el Sr. Armand de Fluvià ha trobat, es pot veure que:

• Entre 1780-1825
  Entre 1780-1825, l'Ajuntament feia servir un segell rodó amb el nom Vila/Drav en dos rengles.
• Entre 1829-1880
  Entre 1829-1880, emprà segells ovalats amb la imatge de Sant Martí, bisbe de Tours, dret.
• A partir de 1910
  A partir de 1910, ha vingut usant un segell amb un arbre terrassat.
• Des del 1985
  Sembla que des del 1985, l'Ajuntament usa un segell ovalat amb un arbre amb un ocell sobre una branca, un paisatge i el nom Viladrau.

Per la recerca feta, sembla que el senyal amb el qual el municipi s'ha sentit més identificat és el d'un arbre, del qual cal suposar que es tracta del famós castanyer de les nou branques.