De l’ermita de l’Erola se’n tenen notícies des de l’any 1571.

Es troba enclavada en un bell rodal de castanyers centenaris a mig camí del santuari de  Sant Segimon.

Destruïda per un incendi a mitjan segle XVII, l’ermita va ser reconstruïda per fra Onofre, ermità de Sant Segimon.

Durant la Guerra dels Set anys, l’any 1833 i durant la Guerra Civil l’any 1936 l’església va ser doblement cremada i profanada. Els fidels de Viladrau la van restaurar el 1942.

L’any 1991, en Joaquim Farrerons hi va penjar un rellotge de sol, fet amb l’anomenada pedra d’Espinzella, on es pot llegir volat aetas, el temps vola.

L’habitacle del primer pis era utilitzat pels ermitans de Sant Segimon de l’1 de novembre a l’1 d’abril, quan el fred feia difícil la vida al Santuari.

La Verge de l’Erola entra dins de la tradició de les verges trobades. En aquest cas, segons la llegenda, va ser trobada per un bou de Can Gad, que la va dessoterrar. Al porxo de l’ermita un cercle i una creu de còdols de riu marquen el lloc de la troballa. Per això, antigament se celebrava la festivitat el dia 8 de desembre (tradicionalment aquest dia se celebra el naixement de la Mare de Déu). La Verge era invocada per les mares, potser en consonància amb el seu nom, per protegir els infants de la verola.

Durant la Guerra Carlina la Verge va ser amagada dins la soca d’un castanyer per a preservar-la del pillatge. Anys més tard, en recuperar-la, la imatge de fusta es trobava en molt mal estat. L’actual és una rèplica fidel de l’antiga.

L’il·lustre literat, Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost, li va dedicar uns memorables goigs:

                    Mare de Déu de l'Erola
                    pura i fulgent netedat,
                    que netegeu de verola
                    i allibereu de pecat!

Durant la Guerra Civil es va perdre el concorregut i tradicional aplec, que ha estat recuperat l’any 1985. En els últims anys, a mitjan maig, es baixa la imatge de l’ermita a l’església de Sant Martí de Viladrau. Durant uns dies, i fins al dia de la festivitat, hi acudeixen els fidels a venerar la Verge.

L’Aplec se celebra l’últim diumenge de maig, amb missa, àpat de germanor i sardanes.

Aproximació: 1h des de la plaça Major